Adolf Florensa i Ferrer, és una figura destacada al món de l'arquitectura catalana del segle XX. Gràcies a les seves contribucions al paisatge urbà de Barcelona, ​​avui podem gaudir del seu llegat mitjançant obres com la Casa Cambó a Via Laietana o el Mas Ravetllat Pla, edifici que acull el Museu Nuria Pla.
Nascut el 15 de maig de 1889 a Lleida, Florensa va demostrar des de ben petit un talent excepcional i passió per l'arquitectura. Al blog d'aquest mes, descobrim la figura d'Adolf Florensa i Ferrer, destacat arquitecte del Mas Ravetllat Pla, ara Casa Museu Nuria Pla.
Adolf Florensa va obtenir el títol d'arquitecte el 1914 després de passar per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ​​la qual va assentar les bases perquè aconseguís una carrera distingida.
 

D´investigador a arquitecte municipal de l´Ajuntament de Barcelona

Després de finalitzar els estudis, Adolf Florensa va començar a dedicar-se també a la docència i a la investigació, obtenint el 1920 una càtedra a Mecànica Racional i sent, poc després, nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
A més de les seves obres arquitectòniques, Adolf Florensa va publicar nombrosos articles i llibres com ara Conservació i Restauració de Monuments Històrics o La Casa de la Ciutat en Temps Moderns.
Els inicis de Florensa a l'arquitectura van estar marcats pel moviment Noucentista i per una sèrie de projectes residencials i comercials que van destacar per la seva elegància i la seva atenció al detall. La seva habilitat per integrar la llum natural, l'espai i la funcionalitat en els seus dissenys, el van distingir com un arquitecte capaç de crear entorns que transcendien allò ordinari i satisfeien les demandes de l'alta societat del segle XX.

El moviment Noucentista

El Noucentisme (Noucentisme) és la denominació d'un moviment intel·lectual primerament artístic i literari, que més tard es va estendre a altres àmbits de la cultura i que es va desenvolupar al primer terç del segle XX a Catalunya. A diferència del seu antecessor (el Modernisme), el Noucentisme va buscar tornar l'ordre i la simplicitat a l'arquitectura amb edificis d'estil neoclàssic i gòtic que destaquen per línies senzilles però amb una gran importància al detall, la decoració i la perfecció en les formes.
 

Del Noucentisme a l'Escola de Chicago

Al llarg de la seva carrera, Florensa va destacar per la seva capacitat per adaptar-se a les demandes canviants del món modern, incorporant materials avançats (influenciat per l'Escola de Chicago) als seus projectes, sense comprometre el seu compromís amb la qualitat i l'excel·lència. “Partint del Noucentisme, Florensa es va decantar per l'Escola de Chicago i la va introduir a Espanya”[1].


L'Escola de Chicago

L'Escola de Chicago és un estil d'arquitectura que va sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX a Chicago, moment en què la ciutat va augmentar el nivell demogràfic i es trobava en un moment de prosperitat. Aquesta arquitectura va ser pionera en la introducció de nous materials i tècniques per alçar grans edificis i els primers gratacels.
Es poden observar característiques comunes a la majoria dels edificis pertanyents a l'Escola de Chicago:

- Introducció de nous materials a les estructures, com l'acer, que permetrà crear estructures que sustentaran edificis de major alçada (gratacels).
- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
- Possibilitat d'eliminar murs de càrrega gràcies a la carcassa metàl·lica de l'estructura.
- Extensió i diversificació de les mides de les finestres a tota la façana gràcies a l'eliminació de murs de càrrega. Predomini de les finestres horitzontals.
- Consolidació de l'ascensor per al transport de persones gràcies al motor elèctric de Wener Von Siemens.


Contribucions d'Adolf Florensa a l'arquitectura catalana

Entre les contribucions més importants de Florensa a l'arquitectura catalana hi ha diversos edificis icònics que defineixen el paisatge urbà de Barcelona i alguns dels edificis de l'Escola de Chicago més importants de la ciutat:

Casa Carles Casades, una obra primerenca que data aproximadament del 1917 i barreja Noucentisme i referències Art Decó. Aquest edifici, que es troba al carrer Provença, és anterior al seu nomenament com a arquitecte municipal.

Casa Cambó. Aquest edifici és una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte i un dels primers edificis a incorporar l'ascensor. Aquest canvi va modificar la distribució d'usos dels edificis fins aleshores: els àtics, fins aleshores menyspreats, es van convertir en el lloc per situar l'habitatge familiar de les societats acabalades.

El Palauet Abadal (1927) dissenyat per a la família Abadal Durán, situat a l'Avinguda Diagonal i construït durant els anys trenta, constava de tres plantes amb 14 dormitoris, dos menjadors, dues cuines, despatxos i oratori.

Casal del Metge (1932), amb Enric Catà. És un edifici d'oficina de planta baixa, cinc pisos i un semisoterrani. Totes dues façanes, completades amb elements clàssics, plasmen un rigor florentí traspassat a les escales urbanes noves. Destaca per la simetria dels eixos horitzontals i verticals amb obertures regulars que reforcen la simetria del conjunt. 
 

El Mas Ravetllat Pla, espai per a la Casa Museu Nuria Pla

L'edifici que acull actualment el Museu Nuria Pla, originalment conegut com a Mas Ravetllat Pla, és una construcció ideada i construïda al voltant de 1928 per l'arquitecte i urbanista Adolf Florensa i Ferrer. 
L'il·lustre arquitecte de la Casa Cambó i restaurador de les drassanes de Barcelona o el Claustre de la Catedral de Barcelona, ​​es va inspirar en les masies tradicionals catalanes per idear aquesta construcció arquitectònica única. Què la fa tan especial? La Casa Museu Nuria Pla compta amb dues façanes d'estils arquitectònics completament diferents degut al doble ús que la casa va experimentar fins a finals dels anys 80 com a residència familiar i també com a laboratori farmacèutic, envoltat per més de 3 hectàrees de naturalesa dels Jardins del Doctor Pla i Armengol. Aquests jardins, també ideats per l'arquitecte, es van inspirar en el moviment Noucentista i inclouen vegetació variada, un mirador sobre la ciutat i decoracions que van des de les estàtues d'inspiració clàssica fins als gerros de terracota.

La casa, gestionada per la Fundació Ramón Pla Armengol, acull avui una de les col·leccions de moble espanyol més fascinants i completes del món reunida per Nuria Pla, així com l'espai ocupat pel laboratori farmacèutic del seu pare, el doctor i pioner al tractament de malalties respiratòries infeccioses, Ramón Pla Armengol.
No perdis l'oportunitat de visitar-nos!

FONTS

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20160329/palacete-abadal-casa-ilustre-les-corts-5011468
http://urban-networks.blogspot.com/2012/04/la-escuela-de-chicago-una-nueva.html
https://www.historiadelarte.us/arte-realismo/la-escuela-de-chicago/
 [1] Abrahams G. (2021) Barcelona, a través de Adolf Florensa. Rebelión. Recuperado de: https://rebelion.org/barcelona-a-traves-de-adolf-florensa/