Quan apareix el concepte de moble com a objecte decoratiu, de confort o per cobrir les necessitats de la llar? El concepte de moble com a element essencial per a la vida diària i l'organització d'espais, té les seves arrels profundament arrelades en la història de la humanitat. Explorar l'origen dels mobles ens porta a un extens viatge a través d'èpoques i cultures, ja que podem analitzar la història del moble paral·lelament a la història de l'art i els seus diferents moviments artístics i tendències estilístiques. Endinseu-vos al nostre costat en la fascinant història de l'origen i evolució dels mobles.

En un primer moment, els mobles sorgeixen com a resposta a la satisfacció d'alguna d'aquestes quatre necessitats bàsiques del dia a dia: comoditat, menjar, dormir i emmagatzemar. Tot i això, més que objectes purament utilitaris, moltes d'aquestes peces amb el pas dels anys s'han arribat a considerar objectes d'art a causa de la seva tècnica i qualitat artística.


Els primers mobles, una nova dimensió per a la comoditat plena de simbolisme

La creació d'elements decoratius o utilitaris comença al neolític amb l'art produït a l'espai domèstic (anomenat art moble) quan els éssers humans, abans nòmades, comencen a establir comunitats sedentàries.
No obstant, no és sinó fins a l'antic Egipte que veiem una evidència més sòlida de mobles elaborats. Els egipcis, coneguts per la seva avançada civilització, van desenvolupar tamborets i més endavant, cadires amb respatllers i reposabraços, així com taules baixes i llits. Aquests mobles eren majoritàriament cúbics i amb detalls a les potes, moltes vegades en forma d'animal. Aquells mobles destinats a la reialesa eren, a més, adornats amb altres materials (com or) i motius decoratius, que reflectien la jerarquia social de l'època.
En trobem proves en l'aixovar funerari trobat en una tomba atribuïda a la reina Hetepheres I (2.605 a.C.) en què a més d'objectes decoratius, es va trobar un llit i diferents seients, o la tomba de Tutankhamón, plena de cadires, trons, arques i llits.
 

Utilitat i estil a Grècia i Roma

Els antics grecs, mestres del disseny i l'arquitectura, van contribuir significativament al desenvolupament dels mobles. En aquest moment la casa esdevé més acollidora i els mobles sobrepassen la seva funció utilitària per ser també objectes decoratius i socials, establint així les bases per a la connexió entre utilitat i bellesa. La cadira “klismos”, els trons, el divan o el llit per menjar estirat al llit “kliné”, amb un elegant disseny i corbes harmonioses, es converteix en una icona de l'estil grec.
Tot i que el registre arqueològic de mobiliari romà és escàs, se sap que existia una riquíssima varietat de mobiliari fabricat en fusta i bronze, ja que els mobles van evolucionar per satisfer les necessitats canviants de la societat i els romans comptaven amb una gran influència d'altres cultures, com la grega.
Les cases o “domus”, que eren austeres per fora, tenien espais diàfans delicadament decorats al seu interior. No obstant això, els romans en general utilitzaven pocs mobles a casa seva. El “triclinium”, es tracta d'una estada (el menjador) amb tres llits al voltant d'una taula pels àpats, que demostra la importància de la comoditat i l'estil de vida de l'època. Les taules agafen gran popularitat i arriben a desenvolupar-se models amb formes molt variades (rodones, quadrades, amb un peu o més potes).
 

El moble Bizantí

Després de la caiguda de l'imperi romà i amb l'arribada de l'Imperi Bizantí (un híbrid entre orient i occident), es conservarien moltes de les formes artístiques fins ara utilitzades, però influenciades per la fusió d'elements grecoromans i perses. El mobiliari bizantí es caracteritza, en definitiva, per continuar emprant els models i les formes romanes revisades sota una mirada d'estil oriental.

Com a primeres manifestacions paleocristianes, a l'àmbit del moble hi trobem mobles destinats al seient i l'emmagatzematge fabricats principalment en fusta, però amb treballs excepcionals en decoracions mitjançant la talla, així com en la inclusió d'incrustacions i talles en ivori i metalls. L'univers tèxtil també té una gran importància durant aquest període, especialment el tapís.

L'evolució del moble no és només un testimoni de la creativitat humana, sinó també de com les necessitats canviants i les influències culturals han modelat el món que ens envolta. Des de les modestes peces de les societats sedentàries, fins a les influències convergents al moble bizantí, cada peça explica una història única de la humanitat i la seva recerca constant de comoditat, funcionalitat i bellesa a l'entorn que habita.
Si vols saber com continua aquest viatge fascinant sobre la història del moble. No et perdis els pròxims blogs!

FUENTES:
 

Junta de Andalucía (s.f) El mobiliario. Recuperado de: https://edea.juntadeandalucia.es/bancorecursos/file/a4f81a80-edfb-4333-a1d2-476f20d6a410/1/es-an_2018070212_9173605.zip/41_el_mobiliario.html?temp.hn=true&temp.hb=true

 
Bofill. M (2016) Mobiliario romano. Gladiatrix en la arena. Recuperado de: https://gladiatrixenlaarena.blogspot.com/2016/08/mobiliario-romano.html
 
Antigüedades Maestre (s.f) Historia del mueble desde la antigüedad a la edad media mueble egipcio. Historia del mueble. Recuperado de:
https://antiguedadesmaestre.com/historia-del-mueble