La natura com a inspiració: els motius vegetals


Quan es recorre la Casa Museu Nuria Pla és fàcil deixar-se sorprendre per l'elegància dels mobles, la riquesa de les talles o l'opulència dels materials nobles. Tanmateix, si observem amb deteniment, descobrirem un element que es repeteix una vegada i una altra i que, sovint, passa desapercebut: la natura. Fulles que s'enrosquen sobre una motllura, flors que emergeixen entre la talla o fruits que recorren un fris converteixen el mobiliari en molt més que un objecte funcional.

Des de fa segles, la natura ha estat una de les principals fonts d'inspiració de l'art occidental. Arquitectes, escultors, ebenistes, pintors, ceramistes i artesans van trobar en el món vegetal un repertori pràcticament inesgotable de formes, ritmes i composicions capaç d'adaptar-se a qualsevol suport. El mobiliari europeu no en va ser una excepció. Mitjançant fulles, flors, fruits i garlandes, els artesans van desenvolupar un llenguatge decoratiu que va evolucionar amb el temps, adaptant-se a les sensibilitats artístiques de cada època.

Però què representen realment aquests motius? Són simples ornaments o amaguen un significat més profund? La resposta, com acostuma a passar en la història de l'art, no és única. Algunes representacions vegetals van estar associades a tradicions simbòliques molt concretes, mentre que d'altres responien principalment al gust estètic o a la difusió de models ornamentals entre els tallers europeus. Comprendre aquesta riquesa ens permet contemplar els mobles històrics des d'una perspectiva molt més àmplia.


Un llenguatge artístic amb arrels molt antigues


La fascinació per la natura no va començar amb el Renaixement ni amb el Barroc. Molt abans, civilitzacions com l'egípcia, la mesopotàmica o la grega ja havien incorporat fulles, flors i arbres a la seva arquitectura, l'escultura i els objectes quotidians. La tesi de la historiadora de l'art Ana María Quiñones Costa mostra com aquests motius vegetals van evolucionar des de les cultures de la Mediterrània oriental fins a convertir-se en un dels repertoris ornamentals més persistents de l'art europeu, transformant-se i adquirint nous significats a mesura que canviaven les societats i les seves creences.

Amb el pas dels segles, aquestes formes no només van sobreviure, sinó que van ser reinterpretades constantment. La fulla d'acant es va convertir en un dels motius més representatius de l'arquitectura clàssica i va continuar utilitzant-se durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. El mateix va passar amb les garlandes, el raïm, les flors i les branques, que van evolucionar d'un estil artístic a un altre adaptant-se a nous llenguatges formals.

Més que reproduir fidelment la natura, els artistes creaven una natura idealitzada. Moltes de les fulles o flors que trobem en el mobiliari històric no pertanyen exactament a una espècie botànica concreta, sinó que són reinterpretacions artístiques concebudes per aportar harmonia, equilibri i moviment a la composició.


Del paisatge al taller: com viatjaven els motius vegetals


Avui resulta senzill accedir a fotografies o il·lustracions de qualsevol planta del món, però durant l'edat moderna els artesans construïen el seu repertori visual de maneres ben diferents.

L'observació directa de jardins, horts o boscos convivia amb altres fonts fonamentals: herbaris il·lustrats, tractats d'arquitectura i ornamentació, estampes gravades i models transmesos entre mestres i aprenents. Aquests repertoris circulaven per Europa gràcies al comerç del llibre, als intercanvis entre tallers i als viatges d'artistes i artesans.

L'article Modernisme i natura, publicat a la revista Mètode, explica que la representació vegetal constitueix un autèntic llenguatge artístic que es transmet i es transforma amb el pas del temps. Algunes espècies es converteixen en models recurrents no tant pel seu significat com per la seva extraordinària capacitat per generar composicions decoratives riques i equilibrades. Fulles d'acant, llorers, lliris, roses, palmes o raïms apareixen una vegada i una altra en diferents disciplines artístiques perquè formen part d'un repertori visual compartit durant segles.

Aquesta circulació de models explica per què trobem motius semblants en mobles produïts a Espanya, França, Itàlia o Flandes. Cada taller els adaptava als seus propis recursos tècnics, a les modes del moment i a les preferències dels seus clients, donant lloc a una enorme diversitat de solucions decoratives.


Entre la bellesa i el simbolisme


Quan contemplem un moble antic és fàcil preguntar-se si totes aquestes fulles, flors o fruits tenen un significat concret. Tanmateix, els especialistes coincideixen que aquestes interpretacions s'han de fer sempre amb prudència.

Hi ha motius el valor simbòlic dels quals està àmpliament documentat en determinats contextos. La vinya, per exemple, va tenir un paper important en la iconografia cristiana; el llorer s'ha relacionat tradicionalment amb la victòria i el prestigi des del món clàssic; mentre que l'acant es va acabar convertint en un símbol de continuïtat artística per la seva presència permanent en l'arquitectura i les arts decoratives.

Ara bé, això no significa que cada representació d'un raïm o d'una fulla d'acant s'hagi d'interpretar automàticament com un símbol. En moltes ocasions, aquests elements van ser escollits simplement perquè formaven part del repertori ornamental característic d'una època o perquè permetien construir composicions elegants i equilibrades. Un mateix motiu pot adquirir significats diferents segons l'època, el lloc, el context religiós o el programa decoratiu del qual forma part. En molts casos, fins i tot, el valor simbòlic original es va anar diluint, mentre que la bellesa formal de la composició continuava captivant artistes i artesans.
 

La natura també es transforma amb els estils


Tot i que la natura va ser sempre present en les arts decoratives, la seva representació va evolucionar constantment.
Durant el Renaixement es van recuperar molts models inspirats en l'antiguitat clàssica. Garlandes, roleus vegetals i fulles s'organitzaven seguint criteris de simetria, proporció i equilibri.

El Barroc va introduir una decoració molt més dinàmica. Les fulles semblen desplegar-se amb més llibertat, les tiges es corben, els fruits adquireixen volum i les composicions busquen generar una sensació de moviment. L'ornamentació deixa de limitar-se a acompanyar el moble per integrar-se plenament en la seva arquitectura.

Més endavant, el Rococó va portar aquesta llibertat encara més lluny. Flors, branques i elements vegetals semblen créixer espontàniament sobre còmodes, miralls o consoles, mentre que el Neoclassicisme va recuperar composicions més sòbries inspirades novament en el món clàssic.

Aquest recorregut demostra que la natura mai no va desaparèixer del mobiliari europeu; simplement va canviar la manera d'interpretar-la.
 

La natura feta fusta


En el mobiliari històric, els motius vegetals no apareixen únicament tallats. Els artesans van recórrer a nombroses tècniques decoratives per traslladar la natura a la fusta.

La talla va permetre crear fulles i flors amb gran profunditat i volum; la marqueteria va combinar xapes de diferents espècies per dibuixar composicions vegetals d'una precisió extraordinària; la tarsia va incorporar materials diversos per enriquir les superfícies; mentre que el daurat, la policromia o les laques van multiplicar les possibilitats expressives d'aquests repertoris decoratius.

La col·lecció de la Casa Museu Nuria Pla conserva magnífics exemples d'aquest diàleg entre la natura i les arts decoratives. En moltes de les seves peces es poden reconèixer fulles estilitzades, flors, fruits o garlandes que no només embelleixen el mobiliari, sinó que reflecteixen l'extraordinària habilitat tècnica dels ebenistes i artesans que les van realitzar.


Molt més que plantes


La inspiració en la natura no es va limitar al món vegetal. En recórrer les sales del museu també és possible descobrir ocells, insectes, cavalls, gossos o animals relacionats amb la caça integrats en la decoració de diferents mobles.

Igual que passa amb les plantes, aquestes representacions podien respondre tant a criteris estètics com a tradicions simbòliques, narratives o culturals pròpies de cada època. La seva presència demostra que els artesans van trobar en el món natural un univers pràcticament inesgotable d'inspiració.
 

Una invitació a mirar amb uns altres ulls


Fixar-se en aquests detalls és també una manera d'apropar-nos a aquells qui, fa segles, van transformar la fusta en autèntiques obres d'art i van trobar en el món natural un llenguatge capaç de continuar despertant la nostra curiositat segles després.
 

Fonts:


Climent Daniel y Martín Carles (2021). Modernismo y naturaleza: Forma y simbolismo de las representaciones vegetales. Mètode. Revista de Difusión de la Investigación, (108), 42–49. Recuperado de: https://metode.es/revistas-metode/article-revistes/modernismo-y-naturaleza.html 

Quiñones Costa, Ana María (2002) La decoración vegetal en el Arte Español de la Alta Edad Media: su simbolismo. Universidad Complutense de Madrid. Recuperado de: https://docta.ucm.es/bitstreams/bfacf810-13b1-41e5-ad5e-f163fd7dc5cf/download
  
Museo Nacional de Artes Decorativas (Ministerio de Cultura). Catálogo de colecciones y recursos sobre artes decorativas y mobiliario histórico. Recuperado de: https://www.cultura.gob.es/mnartesdecorativas/colecciones/catalogo-general.html

CER.ES – Colecciones en Red. Recuperado de: https://ceres.mcu.es/pages/SimpleSearch?index=true

Biblioteca Digital Hispánica (Biblioteca Nacional de España), colección de tratados históricos de arquitectura, ornamentación y artes decorativas. Recuperado de: https://bnedigital.bne.es/bd/es/simple

Artehistoria. «La ornamentación con roleos vegetales», síntesis sobre el origen clásico y la evolución de los repertorios vegetales en el arte occidental. Recuperado de: https://artehistoria.com/contextos/la-ornamentacion-con-roleos-vegetalesPanofsky, Erwin. Estudios sobre iconología. Madrid: Alianza Editorial. (Obra de referencia para la interpretación contextual de la iconografía). Recuperado de: https://dn760001.eu.archive.org/0/items/panofsky-erwin.-estudios-sobre-iconologia-epl-fs-1962-2017/Panofsky%2C%20Erwin.%20-%20Estudios%20sobre%20iconolog%C3%ADa%20%5BEPL-FS%5D%20%5B1962%5D%20%5B2017%5D.pdf